Sobre el llibre:

Tentaciones y Despilfarros reuneix diversos textos que comparteixen una similar inexistència: temptacions que encara no es consumen, malbarataments que mai van arribar a cap port. A la manera d'una finestra entreoberta hi ha relats que ens conviden a posar-nos còmodes i xerrar i sentir-nos com a casa; i n’hi ha d’altres que semblen dir-nos que el més convenient seria allunyar-nos, fugir del lloc... El lector sabrà com s’ho farà amb cadascun dels éssers que omplen aquestes pàgines i que semblen no saludar-se entre ells: un taxista que no para, una caixera en una oficina bancària, dos nens davant d’un llangardaix, un repartidor de tintoreria, parroquians d'un bar de mala mort, un alcalde que lluita contra la fam, una dona que toca el violoncel...

 

Tentaciones y Despilfarros recull una vintena de relats absolutament independents. Tots ells, no obstant això, comparteixen aquesta porció heroica de qualsevol viatge que valgui la pena: el moment que l'experimentat perdedor, desfet després de l'emoció d'haver estat protagonista d'una íntima temptació, descobreix que acaba de sucumbir estrepitosament (en privat o davant més de 3.000 espectadors que han pagat la seva entrada) en el malbaratament irrevocable.
 
Sobre l'autor:

 

Sergio Pesutic (1949, Punta Arenas, Xile, latitud 53 Sud) és metge, escriptor i viceversa. Va participar en una missió de Metges Sense Fronteres en el nord de Àfrica (1976) i després, ja amb fronteres, a les presons de Xile en suport dels presos polítics (1982-88). Abandonà la psiquiatria després de comprovar que molts dels seus pacients tenien les coses més clares que el propi terapeuta. Actualment exerceix la pediatria i la docència en Reanimació Cardiopulmonar

En el territori de les lletres té una vasta experiència d'aprenentatge, plasmada en la publicació de diversos assajos i obres de ficció, entre les que destaquen: Tortura y Psiquiatría: (i)responsabilidades, 1985. La Hinteligencia militar, 1986. Peces, Asombros y Naufragios, 1988. Atodapluma.  Documentos polémicos para un debate sobre Dictadura y Psiquiatría, 1989. ¿Fuerzas Armadas? No, gracias, 1992. Recuerdos en legítima defensa y otras fotografías, 1993. La Tumba Vertical, 1999, y Bitácora con bar de fondo, 2004, publicat també a Stonberg Editorial.
 
La seva prosa, com proclama Guillermo Feuerhake, reuneix un depurat respecte per cada paraula de la llengua i una gran capacitat d'observació del gènere humà, essent els seus relats una curosa però alhora vehement traducció de les seves vivències i somnis, en una trama on sempre hi són presents l'humor i l'enginy, que utilitza com banderes cada dia de la seva vida, real i imaginària, com banderes de paper, verdes vermelles i grogues.