Sobre el llibre:

El Pere és un home que acaba de travessar la barrera dels quaranta. La seva vida transcorre entre una feina avorrida, una existència buida i una capseta verda plena de records que guarda a les golfes de casa dels seus pares, on encara viu. Respira el tedi de la rutina diària i no té cap mena d’ambició. Les hores que agonitzen a les seves mans les intenta revifar escrivint poesia. Un matí, però, es lleva decidit a escriure una novel·la amb la sana intenció que la seva vida faci un tomb radical.

Al cap de poc temps, per sort o per atzar, coneix l’Aurora, una noia jove carregada d’energia. Ell se sent atret per l’aire, l’actitud i les paraules de l’Aurora; gràcies a ella, el Pere aconsegueix, a poc a poc, esquivar els dubtes que el persegueixen i enfilar la seva vida cap on sempre s’havia imaginat que hauria d’anar. Un dia, però, l’Aurora apareix amb una sola arracada. Per bé que ella no hi dóna cap importància, aquest detall acabarà enterbolint, de manera decisiva, l’existència del Pere.

El temps passa per alts i baixos, per dies clars i nits espesses, però la seva novel·la continua en blanc...

La noia d'aire blau  es passeja per l’amor, l’amistat, la família, el dolor, la mort, la poesia... I s’atura en els sentiments, les incerteses, els silencis, les injustícies...

Els personatges de la novel·la són de carn i ossos, com tu i com jo, que no s’amaguen si no és del tot imprescindible.

Sobre l'autor:

Jordi Roig Pi (La Palma, Baix Llobregat, 1957). Es guanya la vida llogant trossets de setè art al seu petit videoclub. Actualment, també és tècnic de Cultura i Comunicació de l’Ajuntament de la Palma.

Ha cursat estudis de poesia a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, ha estat músic d’orquestra de ball durant vint-i-tres anys i col·laborador, amb un espai setmanal, de Ràdio Molins de Rei. Forma part del Grup de Teatre de la Palma.

Escriu poesia des dels 16 anys, però no ha estat fins als 44 que els seus poemes han vist la llum. Com a poeta té publicats els següents llibres: Contraban de silenci (2001), Viena Editorial, premi de poesia l’Espurna del Clot; Intempèrie (2004), Viena Editorial, premi Betúlia de poesia, Ciutat de Badalona; El melic de les teranyines (2006), Editorial Malhivern, premi de poesia de l’Òmnium Cultural del Vallès Oriental; Sota el perímetre del vent (2008), March Editor, i Després del tacte (2010), Editorial Perifèric, premi de poesia Manel Garcia Grau, Universitat Jaume I de Castelló.

D’un temps ençà, i sense deixar de banda la lectura i l’escriptura de poesia, s’ha colat al món de la narrativa, conreant un gènere que ell sempre havia considerat inabastable.

És membre de l’AELC.