Sobre el llibre:
Epistemología de la Documentación és un text que tracta de ser post-epistemològic si, amb Richard Rorty o Boaventura Santos, concebem l'epistemologia com un «mer episodi de la cultura occidental». La problemàtica que planteja, part del règim de colonització a què han estat sotmesos els coneixements humans des dels inicis de la modernitat i des d'un hemisferi «desenvolupat» i expansiu. Les disciplines positivistes i funcionalistes que s'ocupen de l'organització del coneixement, com Biblioteconomia, Documentació, Ciència de la Informació, Arxivística i, fins i tot, Museografia, col.laboren per partida doble amb el sistema de classificació derivat del valor universal que Occident atorga a la seva lògica , a la seva cultura i als seus particularismes, ara especialment propagats per la tecnologia digital i les seves categories implícites i explícites d'ordenació.
En aquest llibre es proposa la desclassificació, més enllà de la Epistemologia, com una hermenèutica no només aplicada sinó implicada en l'organització del coneixement. Es tracta d'un nou lloc d'enunciació compromès amb el pluralisme lògic i la diversitat, travessat per una ètica transcultural, orientat a l'emancipació, a la dignitat, a la rehabilitació i promoció d'un immens coneixement pràctic, subaltern, moltes vegades usurpat, resemantizado i comercialitzat pel mateix Occident. Es tracta de recuperar la millor tradició enciclopedista i les categories classificatòries de la modernitat i posar-les a dialogar, en igualtat de condicions, amb altres lògiques i cultures productores de coneixements de manera que l'espai digital i la seva classificació del món es tornin llocs autonarrativos i autènticament democràtics i sensibles, oberts tant a les minories com a aquestes immenses majories silenciades.
La desclassificació s'interessa per la mirada de l'antropologia cultural i filosòfica, de la teoria política, de la retòrica, de la teoria postcolonial, de la deconstrucció, del ecofeminisme. Rehabilita i incorpora la mirada de l'classificat, l'discriminat, del subordinat, del perifèric. El text es dirigeix, per tant, a promoure la consciència crítica de la comunitat d'investigadors, professors, estudiants universitaris, professionals, productors i usuaris del coneixement, de la memòria, de la informació / documentació.
Sobre l'autor:
Antonio García Gutiérrez, Catedràtic de la Universitat de Sevilla, ha estat molts anys director del Departament de Periodisme, consultor d'organismes internacionals com UNESCO i WTO, en matèria d'informació i documentació, i avaluador de projectes científics sobre societat de la informació a la Unió Europea. És un teòric crític i transdisciplinar en àrees com la memòria col·lectiva, la cultura, la identitat i la construcció del coneixement. Compta amb més d'una dotzena de llibres publicats, entre els més recents, La memoria subrogada (Granada, Universidad, 2002), Fijaciones (Madrid, Biblioteca Nueva, 2005), Desclasificados (Barcelona, Anthropos, 2007), Outra memória é possível (Rio de Janeiro, Vozes, 2008) i La identidad excesiva (Madrid, Biblioteca Nueva, 2009).
