top of page
Buscar
Foto del escritorStonberg

FRANCISCANISMES d'Ernest Farrés vist per Gemma Gorga




Franciscanismes és el setè llibre de poesia que publica Ernest Farrés Junyent (Igualada, 1967). Consta de quaranta poemes que s’inspiren en Francesc d’Assís (c. 1182-1226), una de les figures occidentals més influents i, alhora, una de les més controvertides per la radicalitat de la seva renúncia i per la resistència a les convencions.


No és la primera vegada que Farrés s’inspira en una figura històrica per escriure un llibre de poemes. Ja va fer-ho el 2006 amb Edward Hopper, en què cada poema partia explícitament d’un quadre del pintor nord-americà. Aquí no: lluny de ser una recreació més o menys biogràfica del sant d’Assís, Franciscanismes és una reflexió sobre el món medieval, però també sobre el món contemporani i postmodern. Per això, al costat de sant Francesc, desfilen amb tota naturalitat Charles Bukowski, Màrius Sampere o Raimon Panikkar.


A partir de l’exemple del sant, els poemes mediten sobre els excessos del món modern, que contrasten amb la simplicitat i l’austeritat d’altres temps: “no posseir res, ni béns, ni vots, ni certituds” (pàg. 22). Si l’anterior llibre de Farrés, Los Angeles (2015), s’endinsava en l’arquitectura i l’estil de vida d’un dels epicentres del capitalisme, aquest es capbussa en les profunditats de la vida senzilla. Si Los Angeles prenia com a teló de fons l’estiu i els colors càlids de Califòrnia, Franciscanismes s’ambienta a la tardor-hivern i traspua fred, físic i metafísic: “De cop i volta es posa a tremolar, i no de fred” (pàg. 56).


Especial protagonisme prenen dues capacitats humanes: la visió (del sant es diu que “veu les coses que no es veuen”, pàg. 37) i l’audició (“Francesc no deixa mai d’escoltar”, pàg. 39). La visió penetrant i l’escolta autèntica: dues lliçons més que se sumen a la senzillesa extrema.


Francesc d’Assís és l’exemple d’una existència viscuda de la manera més austera possible i de la comunió total amb la natura (el llibre és ple d’aquelles bèsties i bestioles amb què, segons la llegenda, el sant parlava). El seu tarannà alliberat, honest i pur el converteixen, després de Crist, en la figura més irrenunciable i desconcertant que ha donat la civilització mediterrània al món.


Aquest és un llibre d’una gran originalitat i audàcia poètica. Amb la precisió lèxica i la llibertat imaginativa que el caracteritzen, l’autor contraposa el materialisme, el nihilisme i el cartesianisme imperants avui en dia a Occident a altres formes d’existir més humanes, genuïnes i plenes, perquè “l’acte de ser / tan estrany com senzill, tan magnífic com dur, / no es perverteixi” (pàg. 49).


Poeta i professora universitària. Doctora en Filologia Hispànica per la Universitat de Barcelona.




29 visualizaciones0 comentarios

Comments


bottom of page