Antonio López (Barcelona, 1964), també conegut com Toni, Antònio o Antoni. Llicenciat en Filologia Hispànica i Catalana, es guanya la vida com a professor de llengua i literatura castellanes a l’Institut Bernat el Ferrer de Molins de Rei. Actualment, treballa en comissió de serveis en el Departament d’Ensenyament.
Malalt renal crònic, va ser trasplantat de ronyó al setembre de 2010. Després de diversos mesos de convalescència, va reprendre la seva vida habitual. Fruit d’aquest parèntesi, va recopilar aquest conjunt de poemes: Compàs d’espera.
Casat, pare de dues filles i aficionat a la poesia, procura entretenir-se llegint, escrivint i escoltant música. Dun temps ençà és membre de la colla castellera Jove de Barcelona, amb les seves filles.
Ha editat el bloc Lepisma Saccharina, http://alopez47.wordpress.com/, on va ressenyar diversos llibres llegits durant la llarga baixa laboral i on explica la seva experiència com a malalt renal. També es pot llegir el seu primer llibre de poemes, Història clínica. En l’actualitat, manté actiu un nou blog, Cinc Sentits, http://cincsentits.wordpress.com, on recull ressenyes de lectures i altres aficions personals.
LA BAYETA
A veces, de tanto en tanto, la vida se me figura una bayeta de cocina que con el uso se va impregnando de una pegajosa película de suciedad y mugre. Entonces, conviene ponerla en remojo, sumergirla en agua y algún líquido lenitivo que reblandezca en su flotante estancia el cúmulo de grasa y porquería adheridas. Después conviene extraerla del fregadero, y con mano firme, estrujarla, retorcerla, restregarla, doblarla y volverla a doblar en su desmayo hasta conseguir que quede limpia y seca, para, con renovado brío, volver a ejercer su digna tarea de limpieza de cocinas, retretes y galerías de la casa.
Comentarios