Quan la Cèlia em va demanar que escrivís el pròleg d’Un radiador a l’Àfrica… la Costa d’Ivori semblava molt més llunyana, com emboirada i poc a poc nous camins i horitzons s’havien perfilat. Ara, rellegint aquestes pàgines, (re)descobreixo les antigues olors i colors que em captivaren, no fa tant, i, sembla que fos ahir, que passejava per “l’espina dorsal” de la nostra estimada Bouaké intentant entendre el perquè de tantes coses…, el perquè de tot plegat.
Aquesta és la història d’algú, que podria haver estat qualsevol, però va ser la Cèlia, qui va decidir deixar casa seva i compartir esforços, temps, dedicació, idees, energies… (la vida!) amb gent desconeguda per intentar inventar una nova mirada conjunta cap el món, si més no, cap aquell món més proper, el seu petit univers quotidià.
És la història de l’estranger(a), de “l’altre” i de com aquest altre descobreix dia a dia una nova llum que tot ho impregna, una nova manera de fer, de relacionar-se, de comunicar-se, d’entendre’s…, una nova cultura, una nova societat en la que ha decidit conviure-hi.
És la història de com es construeixen relacions i vincles, de com idees estrafolàries de cop i volta prenen cos i ja es poden tocar (fins i tot dormir en elles), però també la història de desencisos i defalliments que regats amb una dosi d’ironia, distància i bon humor ja no ho són tant!! És la història de com els processos d’aprenentatge socioculturals ens condicionen la mirada i de com deconstruir aquestes ulleres que ens han (i hem?) anat fabricant al llarg dels anys.
Són, doncs, les petites aventures del dia a dia a la Costa d’Ivori, d’una estrangera, blanca, dona i jove, la Cèlia, i de com, per moments, se sent com Un radiador a l’Àfrica.
Begoña Planas Vilaseca
Comments