PRES - Raül Romeva

La presó no és un lloc. És més aviat un no-lloc. Escriure en la solitud d’una cel·la és, només, una manera de sortir-ne, ni que sigui de manera fictícia i circumstancial. La poesia permet a l’autor mirar més enllà de la grisor dels murs, de la contundència dels filats de ganivetes o de la buidor de les no-expectatives. En la foscor del castell de l’oblit, el poeta recorda, amb els vímets de les paraules, on és, i per què. I amb els versos construeix cistells de llibertat.