LLIBRE DELS MINUTS de Gemma Gorga vist per Jaume C. Pons Alorda

UN LLIBRE QUE PROMETI UN NOU GÈNESI

Ho ha sabut transmetre deliciosament Víctor Erice amb la seva darrera pel·lícula: tancar els ulls no sempre significa negar la realitat, tampoc no expressa necessàriament un desig de fugir del món, pot ser el gest que participa d’un instant absolut i suprem de revelació, d’epifania. D’epifanies i revelacions va ple el Llibre dels minuts de Gemma Gorga acabat de recuperar per Stonberg Editorial, que torna després d’anys de descatalogació, però més que un retorn es tracta d’una autèntica resurrecció: el llibre incorpora ara una coberta i una il·lustració de l’enyorat artista plàstic Pere Salinas així com l’epíleg del sempre cosmogònic Màrius Sampere que va sortir a la traducció castellana, breu i potent pòrtic en què deixa clar que estam davant d’un llibre extraordinari. Vint anys després ho continua essent. És curiós que aquests jorns hi ha gent que defensa que la nova i inesperada compra d’una editorial independent per part del grup Planeta no significarà pèrdua d’identitat: casos com el de Columna, segell que va treure a la llum la primera edició del volum amb el qual Gorga va aconseguir el prestigiós Premi Miquel de Palol 2006, demostren canvis radicals de línia però també poc amor cap a joies poètiques. Per recuperacions dignes i necessàries com aquesta cal brindar amb esperança.

Un llibre d’hores era un llibre de devoció que es va popularitzar durant l’edat mitjana. Contenia psalms, textos espirituals, càntics, resos, oracions i pregàries perquè cada persona pogués seguir les dinàmiques litúrgiques quotidianes. Amb el temps, però, va anar enriquint-se amb altres elements, fins al punt que molts d’aquests volums han acabat essent fonamentals per entendre iconografies d’un període concret de la història. Per la seva essència, el llibre d’hores convida a la reflexió, al recolliment, al diàleg amb Déu. Interessada a aprofundir en les coses petites, mínimes, inadvertides i inexplicables, Gemma Gorga s’endinsa dins d’aquest territori fascinant i no perpetra un llibre d’hores sinó de minuts en què cada segon compta com si fos el definitiu, i hi parla amb altres divinitats o també amb serafins i combrega amb la bellesa. Que no s’equivoqui qui cregui que aquí hi ha beateria, perquè no és això. De fet, la poeta proporciona, també, alguns poemes molt sensuals que dialoguen amb els de Teresa de Jesús, i pensaments encertats sobre el dolor, l’alegria, la vida.

Construït a partir de seixanta deliciosos poemes en prosa que funcionen com enigmàtiques seqüències d’un tot orgànic en què es combinen el to reflexiu i les confessions emocionals plenes de prodigis quotidians, Gemma Gorga recupera un llibre preciós que fuig del previsible, que segella gènesis després de les apocalipsis i aconsegueix fer-nos tancar els ulls de tanta meravella.

Jaume C. Pons Alorda

Aquesta ressenya va sortir publicada al diari Ara Balears, el dissabte 19 de juliol de 2025.