COLORS DEL CAMÍ - Josep Janés-Tutusaus

Colors del camí va començar a veure la llum al bell mig del tancament domiciliari i el trencament social i cultural que va provocar l’epidèmia del coronavirus.

 

Si bé alguns poemes són cronològicament anteriors, el fet de disposar de molt temps per repassar escrits i papers de tota mena i per escriure van obrir la finestra d’oportunitats, com es diu ara.  

 

Dia a dia naixien poemes —també prosa— i a poc a poc, l’autor percep, per una banda, que el color és present en la majoria dels treballs. A vegades pel seu nom o a vegades indirectament quan es parla d’elements de la natura: flors, fulles, núvols, el sol, la terra, etc.

 

I, per altra banda, van apareixent els elements essencials de la vida: l’amor, l’amistat, la mort, la bellesa, el pas del temps...

 

Quasi sense adonar-se’n va néixer el camí, la vida, que evidentment pot ser i és de molts colors.