EL PARC I LES OMBRES -Júlia Costa

EL PARC I LES OMBRES pot semblar, d’entrada, una novel·la de gènere. Hi trobarem una mort que cal esbrinar, la d’un jove periodista que està investigant crims del passat, oblidats i que van passar a Catalunya. Però la narració va molt més enllà, reflecteix la distància entre les classes socials, a Catalunya, malgrat la relativa permeabilitat assolida en les darreres dècades, els prejudicis, que sovint freguen el racisme, vers els nouvinguts actuals, l’egoisme inevitable que sura quan cal defensar els nostres, la corrupció assumida i les  ferides mal curades. 

En aquest context la Mila, una mestra jubilada, vídua i desvagada, ajudarà un seu antic alumne, immers en un cert desconcert vital, a treure l’entrellat d’uns fets en els quals convergeixen molts personatges, tot un mosaic de gent molt diferent, unida pel destí, la casualitat i les circumstàncies, en un moment precís, al volt d’un fet violent imprevisible. El passat no desapareix mai del tot, per més que a vegades el vulguem oblidar. Pot afectar el present i pot ser que no interessi evocar coses com ara les seqüeles de la Guerra Civil, les misèries de la postguerra, el franquisme sòrdid, el catolicisme aclaparador, o aspectes més recents, com ara el consum de droga o els efectes del VIH. 

Avui els nouvinguts de tot el món són mirats amb recança potser, fins i tot, per aquells que també van ser mirats de la mateixa manera, en uns altres temps. El foraster sempre inquieta, encara més si és pobre i diferent de la majoria. No és fàcil tirar endavant quan les condicions són poc favorables i els sectors amb poder i diners tenen interès, en general, a mantenir els seus privilegis. 

No hi ha bons ni dolents del tot, en aquesta història, depèn del moment, de l’entorn, del context. No som sempre iguals ni inalterables. No podem viure sense riscos ni deixar de cometre errors, que de vegades poden ser molt greus. El llibre transita per diferents zones urbanes i rurals, Montjuïc, L’Hospitalet, la part alta de Barcelona, la Catalunya profunda, les colònies tèxtils. Hi ha molts mons, i la gran majoria són ben a prop nostre.