EL SAXO DEL GUERRER - Joan Besalduch

Inspirant-se en els magnífics mosaics de ceràmica vidriada de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, l’autor d’El saxo del Guerrer ens introdueix en les inquietuds personals del protagonista, en el seu caràcter i en les seves conviccions. Ho fa com si es tractés d’autèntiques tessel·les que acaben conformant el mosaic humà i intel·lectual del protagonista, incrustant en la narració els diàlegs i les reflexions dels personatges sobre diferents qüestions significatives que defineixen i ens descobreixen la seva personalitat.

 

La lluita per superar i transcendir la malaltia, la relació emotiva amb la música, amb el seu saxòfon, l’exercici solitari del corredor de fons, no com un fet merament físic, sinó com un escenari per a la introspecció, en què es desvela el seu pensament i la seva intimitat, o les reflexions sobre la creació literària i artística, sobre les relacions entre la realitat exterior i el món interior, sobre el valor i el compromís de l’amistat, així com la mirada crítica i àcida sobre l’ésser humà que contrasta amb la visió poètica de la natura, són temes essencials i rellevants, materials de diferents colors i formes, tractats amb profunditat i amb voluntat literària, que finalment configuren el retrat íntim del protagonista i dels personatges de la narració, tot i cercant, sense fer-li cap mena de concessió fàcil, la correspondència intel·lectual del lector i la seva reacció i implicació activa i emotiva.

 

Joan Solà i Cortassa, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2009 va escriure a propòsit d’El saxo del Guerrer: «El fil de la narració em sembla correcte i en molts moments és realment atractiu:  el lector se sent interessat en el que s’explica. Des del punt de vista de l’expressió dels pensaments i sentiments, cal dir que la sintaxi i la prosa és clara.  No és poca cosa.»