ES CAMÍ DES TRENC - Melcior Mateu Brunet

Es camí des Trenc és una novel·la escrita des de l'enyorança on els sentiments de l'autor sorgeixen de manera espontània i es barregen fantasia i experiències viscudes. És també un homenatge a una platja, la des Trenc; una bella platja d'una illa plena de belles platges que ja no existeixen. Allí, l'autor, de petit, es banyava amb els companys mentre Mestre Andreu, el ferrer des Palmer, pescava mabres amb l'aigua fins a la cintura, portant per tot vestir, uns calçotets blancs als quals la ferrera havia cosit la bragueta. Aplicava amb molta cura el que diu la cançó mallorquina: Si mabres vas a pescar, has d'usar de traïdoria: en témer-te que ell estira, tu també has d'estirar. Tots els nois des Palmer s'havien banyat a la platja des Trenc, i de grans varen córrer per amagar-se entre les mates quan els civils hi havien arribat, avisats que s'estava desembarcant contraban.
                                
La novel·la parla d'aquell món. En aquell temps era molt difícil i cara la compra legal de tabac d'importació. El whisky, el licor, la colònia, el sabor d'olor o el cafè, eren lluny de l'abast de la majoria, i el contraban proveïa el mercat de tot allò que hisenda no podia controlar.  Era un món al marge de la llei. Un món ple d'aventura i traïdoria, d'amors prohibits, compassió i set de venjança que havia de ser la llavor de totes aquelles històries que aquell nen escriuria molts anys després.