INFANTICIDES - Carme Cloquells

“Tot un catàleg del patiment actual de la infància. És cap a on apunta Carme Cloquells en els seus poemes... emocionadament, apassionadament, intenta fer patent com, en el moment actual, i malgrat tantes lluminàries i alguns reals avenços, "la desorientació dels adults assassina la infància" ...

Sobre la permanència d'aquesta tragèdia és sobre el que Carme Cloquells intenta fer-nos partícips amb els seus versos i els seus poemes ... Valoro el seu valor al decidir-se, amb apassionament, a utilitzar aquesta perspectiva més vivencial i emocional per recordar-nos les realitats de la infància.

“...La desesperació dels nens i davant els nens que l’autora transmet en els seus poemes ens hauria de fer palès un principi per a la nostra visió de la infància: un nen desesperat és un indicador d’uns adults desesperats, d'uns adults que no han après a viure, que no saben / poden viure fora de la desesperança. En part per les seves pròpies cegueses i en part perquè al seu voltant hi ha una societat i una cultura que no s'assabenta o que s'arrenca els ulls davant d'aquest sofriment. Per això, glossant una afirmació anterior, podríem acabar aquí recordant que La desesperança d'un nen no consolat és un indicador de la desesperança del món.”

(Jorge L. Tizón)

 

“És un poemari valent, inusual, que ens fa aturar i desvetllar, tot creant un espai i un temps, no obvis, de contacte i compromís per a la construcció d’un imaginari lleial a la vida i la natura, d’una actitud de protecció responsable, de cura, de futur. 

Dona llum a realitats poc tractades a la poesia, com si el món dels infants fos un tema menor, un territori del qual tanmateix ens en sortim, o just recordem com a paradís perdut.

Un poemari que empeny a l’empatia i al compromís vital i social, ens obra la consciència i ens deixa una pregunta inquietant: on són els infants? I ho fa des del lloc més eficaç: la poesia i el mirall que ens reflecteix.” 

(Maria Victòria Secall)