És ben sabut el destí de la majoria de les dones de tots els temps, encadenades als suats prejudicis de sempre. Quantes ales tallades! Quants somnis destruïts de soca-rel en benefici del patriarcat, de les coaccions vers el matrimoni perpetu i la reproducció obligatòria!
—Però, i les altres? Les que al llarg dels segles no s’han deixat sotmetre?
Aquesta novel·la en retrata dues, imaginàries, si bé envoltades de realitats demostrables. Les separen més de set-cents anys, però, amb idèntic coratge, cadascuna es carrega el destí a l’esquena i camina endavant, amb la mirada clavada a l’horitzó. La vida no els estalvia patacades ni dissorts de tota mena. Però són de les que persisteixen, passi el que passi.
Una d’elles —la del nostre temps— gosa, a més, emprendre l’aventura d’escriure una novel·la històrica. Uns fets casuals li fan concebre la idea. La va madurant, per fer-la germinar i arrelar. Enfangada en dubtes i pors, nogensmenys recerca i estudia àvidament per ficar-se en els fets i el tarannà d’un passat remot. Sap que el relat, per força complex, ha de ser fiable i, sobretot, amè.
Mentrestant, com a tothom, li toca viure la vida i afrontar els mil ensurts i maldecaps de cada dia.
En síntesi, aquest és l’esperit de l’obra que teniu a les mans.

