LLUM D'AIGUA - Joan Ríos

A principis del s. XX a la Vall Fosca, al Pirineu català, es va construir la primera central hidroelèctrica de Catalunya. La puresa d’aquell indret va ser trencada per l’aparició de més de tres mil homes arribats d’arreu, amb altres llengües i cultures. L’enginy d’una empresa suïssa i les mans d’aquells treballadors va fer possible la interconnexió de més d’una vintena d’estanys a més de dos mil metres d’alçada, sota la mirada de les grans muntanyes i el recel d’una població trasbalsada pel terratrèmol del progrés. Després de poc més de dos anys de perforar la roca, alçar preses i rescloses i trencar el silenci de la vall a cops de mall i explosions de dinamita, aquella obra titànica va concloure amb èxit. En aquella època es deia que quan a Barcelona marxava la llum a la Vall Fosca hi havia problemes. Això és perquè aquella obra que va transformar la vall, també va transformar les ciutats i la indústria de Catalunya.

 

Basada en fets reals i en algun personatge que també va existir, la novel·la ens relata uns fets històrics de la mà del Manolo, un jove miner murcià arribat a la Vall Fosca l’any 1912, i de la Ramona, la noia del poble que feineja a casa dels senyors de l’obra. Aquesta història ens detalla la construcció en temps rècord de la central hidroelèctrica i de la llarga carretera, que va crear una fissura en la vall i també entre els personatges: els que van ser separats de les seves famílies, els que van morir en accidents laborals, els que s’odiaven i encara es van odiar més. Però aquesta escletxa també deixa entreveure nous amors, traïcions i profunds lligams familiars.

 

Llum d’aigua és una novel·la que ens descobreix un passat no tan llunyà que encara forma part del nostre present sense adonar-nos-en. Una obra faraònica que ha reposat silenciosament en la memòria de la Vall Fosca fins avui.