PARÈNTESI - F. Xavier Simarro
Una treva espiritual i poètica feta a base de petits moments quotidians, que serveixen com a revelacions definitives.
Vols llegir unes pàgines del llibre? Clica aquí.
N’hi ha prou amb uns ulls de bondat per recompondre la visió? La resposta podria ser: n’hi ha prou amb aturar la vista en les paraules per iniciar la lectura, per obrir aquest Parèntesi i que vostè, lector, compongui la seva visió.
Una visió davant d’algunes preguntes i d’algun esbós de resposta. Obrir i tancar. Passar pàgina. Ser actors i espectadors. Veure desfilar el temps. No és això el que fem al llarg de la vida?
Obrir un interval de temps que ens aturi; silenciós, potser clarificador. És la proposta d’aquests poemes. Esgarrapar una pausa en les nostres agendes. Fer un incís.
Obrint i tancant, s’escolten els anys. Els anys que fa que les paraules miren d’explicar el que som, el que fem, els motius, les penes i les alegries. Hi ha cap nota a peu de pàgina amb les instruccions per viure?
Realment on són els contorns? A dreta i a esquerra, ningú. El llibre obert, una butaca, el silenci i uns versos que esperen. Tanqui el Parèntesi un cop llegit el darrer mot.