PASSATGER - F. Xavier Simarro

Vostè n’és el conductor. És transitori. Segui en butaca de primera classe. Viatja en un tren anomenat vida i és a punt d’iniciar la lectura.

 

Sota quina llum llegim els mots? Quin so ens amara de fons? Tempestes d’estiu i repics de campana han acompanyat la gestació d’alguns versos d’aquest llibre. Des de l’andana dels records, l’infant que vaig ser m’ha saludat des d’un balcó mentre berenava.

 

He mirat per la finestra de les golfes d’una casa a la Cerdanya. Més enllà dels nostres propis horitzons ens abraça una temporalitat vulnerable però fecunda.

 

És vital gaudir del trajecte malgrat els sotracs. Amable lector, potser coincidirem amb la poeta Joana Raspall: «no sé on menen els camins de la vida».

 

En tot cas, mentre cerquem l’entrellat del nostre cabdell vital, no hi ha topall que ens privi de circular entre les paraules i de llegir entre línies. Potser trobarà algun vers on el que es diu és «Bell i ver».