RESSONS DE CLAQUETA - M. del Carme Serrat

Els cinèfils arrauxats, artistes de la Vida, ho saben prou bé: Una bona pel·lícula —o no tan bona, però sempre n’hi ha una que, per les raons que siguin, esdevé especial per a cadascú— és com una vivència gastronòmica: La miren atentament. Els encisa, afalagant-los la vista, la ment i la imaginació, com un bufet ben presentat ple de menges seductores que prometen mil delícies. L’assaboreixen i se l’empassen, satisfets. Saben que els nodrirà les emocions i l’intel·lecte durant anys, potser durant tota la vida. Per què? Doncs perquè la pel·lícula també els ha assaborit, se’ls ha empassat i els digereix, ells, integrant-los en la seva essència, la del cinema. 

 

I llavors ve el gran descobriment: el plaer gastronòmic, dels sentits, s’ha convertit en una vivència d’amor. Intensa, perdurable, fructífera.