TREN DE NIT - Àngels Guil
Un tren que transporta als anhels del jovent d’ahir i l’empremta de l’humor inevitable de l’autora. Vols llegir unes pàgines del llibre? Clica aquí.
Barcelona-París, 1985.
«Amb una cigarreta apagada penjada als llavis que li dona un aire que li agrada, com de perdonavides del destí», la Sara fuig a París. La persegueix un desassossec innominat que, siguem francs, oculta una atzagaiada molt concreta, i no se li ha acudit un refugi millor que l’apartament a Montmartre del seu amic, el (teòricament) asexual John. Durant el viatge farà coneixença amb una sèrie d’individus peculiars, com ara un xilè rabiüt i una parella esnob d’estudiants argentins. Tanmateix, serà únicament l’atractiu noi argentí qui desperti l’interès de la Sara quan reveli que, obsedit amb Cortázar, «ha travessat un oceà» a l’encalç d’uns personatges de novel·la.
Aquest és un viatge que enclou una fugida —de Barcelona, d’una feina d’estiu odiosa, dels fracassos acadèmics i amorosos a la facultat i d’alguna cosa encara més inquietant— i que cerca refugi en una època en què la llibertat no es construeix, simplement es viu. Som a 1985, i una amoralitat ingènua i una màniga molt més ampla són els signes d’aquests temps.