VELLES POSTALS ACOLORIDES A MÀ - Júlia Costa

A les narracions que s’apleguen en aquest recull, talment com en una d’aquestes capses on desem, sense massa ordre, antigues postals, s’hi poden trobar personatges diversos, paisatges recordats, evocacions d’històries oblidades. Fa molts anys algunes postals s’acolorien a mà, resultaven una eina de comunicació imprescindible quan els mòbils i els ordinadors no existien i les màquines de retratar eren eines cares i que no estaven a l’abast de tothom. 

Ens ensopegarem amb el pas del temps, que de vegades mitifica el record, amb el recurs, de vegades inconscient, a refer la història personal, amb la recuperació inesperada de persones, llocs i sentiments que crèiem esvaïts, són aspectes humans i transversals. Allò local esdevé universal i, a l’inrevés. Ens reconeixem en personatges literaris de ficció, sembla que coneguem paisatges llunyans que mai no hem contemplat quan algú ens els descriu amb grapa. Al recull trobarem dones grans que van conèixer temps millors, personatges que s’han adaptat a una vida sense sotracs, gats de carrer que es comporten de forma racional, ressentiments que poden congriar sentiments criminals inesperats, terrats que acullen tertúlies estivals, joves que fugen vers un destí incert, verges miraculoses amagades entre els conjunts excessius dels museus, costums oblidats, vanitats casolanes i morts injustes. Al capdavall, retrobarem la vida, tan diversa, tan polièdrica, tan estranya i inesperada, sacsejada pels enigmes del destí, sempre imprevisible.