El millor comentari d’aquest llibre ens l’ofereix la mateixa Joana Purjà en el seu pròleg. El reproduïm:
"Quan van néixer els meus primers besnets, em va venir a la memòria els dies d’infantesa dels meus nets i també dels meus fills. Pel meu cap, i com si es tractés d'un documental biogràfic, es van anar succeint imatges i fets; records en definitiva. D’entre aquests diferents records en va sorgir un amb força, un per mi molt entranyable: em van venir al cap els contes que els explicava per distreure’ls o per ajudar-los a empassar el sopar o a agafar el son, el conte abans de dormir o aquell conte per suportar millor la febre i el malestar quan estaven malaltons.
També em vaig transportar a la meva infantesa, perquè eren contes que jo havia llegit o sentit contar, que havia après de la meva àvia Pietat i de la meva mare Angeleta. Contes transmesos pel que en diem tradició oral.
De sobte em vaig adonar que seria una autèntica llàstima que es perdessin; que els meus besnets no tinguessin el plaer de conèixer-los, de sentir-los, de viure’ls, d’explicar-los. Per tant, agosaradament, em vaig plantejar un repte: primer recordar-los tot fent memòria i després escriure’ls. Fer memòria per fer de pont entre sis generacions.
Aquest n’és el resultat: un recull de 15 contes escrits des del record, des de la tradició oral i, sobretot, escrits amb humilitat, però amb molta il·lusió, molt d’amor i amb la tendresa que m’inspiren els besnets que ja tinc i tots els que hagin de venir. No hi busqueu qualitat literària, ni que siguin fidels als originals; els he escrit tal com recordo que me’ls explicaven. El que sí que hi trobareu és amor, tendresa, afecte, sentiment; el sentiment que sento per tots els meus nets i besnets".