Conscientment, a l’hora d’escriure un primer llibre sempre es fa referència al món pròxim del propi escriptor, al seu món particular i familiar, i a les hores, als seus records més o menys pròxims en el temps.
A l’obra de Josep D. Parra, El Catiu, la relació amb el seu lloc físic és clar, però és evident que també pertany a la seva memòria, ja que el mateix títol d’aquesta història rep el nom d’un terme ubicat en la seva localitat, anomenada «el Catiu», on els majors del poble, en un temps passat, contaven que a aquest terme va estar empresonat un captiu en èpoques llunyanes. La relació entre la història contada i la realitat és, doncs, molt pròxima.
El Catiu fa referència directa a eixes històries contades per generacions que es recorden gràcies a l’imaginari popular. La història narrada fa evident, per al seu desenvolupa-ment, el paper que juga la memòria i, a més a més, totes aquelles històries que ens han contat. L’evocació d’altres temps, on els majors contaven històries asseguts a la porta-lada de sa casa, on els xiquets jugaven pel carrer fent soroll i berenant, són avui això, records d’un imaginari que, poc a poc, formen part del que diu el nostre personatge Josep, de les «Terres de l’oblit».
Els records d’infantessa, les olors, els sons, les imatges d’un poble ja llunyà i la visió d’uns personatges inoblidables en la memòria col·lectiva son la base de la narració realitzada per Josep D. Parra en la història El Catiu.
Les paraules i les frases que utilitza reflecteixen imatges com a «cops de sentiments». Moltes expressions i formes col·loquials, quasi oblidades, són utilitzades de forma natural en el transcurs d’aquesta novel·la.
El Catiu és un viatge per la memòria d’aquelles històries contades, però també d’un present pròxim; i ambdues for-men part d’un tot que la fan rica en imatges. Aquestes històries estan unides amb gran facilitat, fent d’aquesta novel·la una narració fluida i molt adequada per a ser contada asseguts a la portalada de la nostra casa.
Manuel Gallardo
Comentários