A l’epíleg del llibre el seu autor ens diu: Aquesta narració descriu uns fets reals que van ocórrer un any i pocs mesos abans de que acabés la seva escriptura. Vaig escollir fer-ho, ficcionant-los fent servir el llenguatge literari convençut i sabent que mentre una simple descripció realista es queda en la superfície, en la crosta de la realitat, la literatura posseeix el poder d’aprofundir en l’ànima del personatge, de l’ésser humà, i de comunicar en tota la seva complexitat els sentiments i les emocions d’aquestes vivències al lector. Involucrat personalment en els fets que es relaten, la narració va sorgir dintre meu com una necessitat imperiosa i ineludible, com un compromís amb la persona que, per les seves actituds envers la malaltia, anomeno el «Guerrer». En un primer impuls, desitjava retornar-li el seu gest. Em negava a que desaparegués, que es diluís en el no-res… Així que intentaria compondre amb la paraula escrita, amb la sonoritat musical i les ressonàncies emo-cionals dels mots, amb els seus acords harmònics, i amb la cadència i el ritme de les frases, una elegia, una cançó, un Blues for the Warrior, amb el que, com Orfeu amb Eurídice, el Guerrer pogués retornar del Més Enllà. Amb tot, a mesura que escrivia, prenia consciència, m’adonava cada vegada amb més claredat, que era ell mateix qui havia provocat l’escriptura d’aquest relat que, al mateix temps, generava en mi un efecte catàrtic. D’altra banda, crec que si entres en la intimitat d’una persona, aquesta és mereix, per coherència i en justa correspondència, la teva implicació personal. Així que finalment, quan dono la narració per acabada, em sento profundament agraït al «Guerrer» perquè m’ha regalat l’experiència de l’escriptura, de la creació literària.
Tractant-se d’una ficció, que per tant conté la seva pròpia veritat literària, l’he escrita amb la llibertat que respecte a la realitat històrica se’n deriva —l’autor no és el narrador—, però he volgut respectar la veracitat objectiva de la persona i dels fets reals de tal manera que he cregut pertinent, entre altres recursos verídics, que em situaven en un marc real, nombrar algunes persones amb el seu propi nom i cognom. Per això, el meu agraïment a Sebastià Miralles i a Domingo Catalán pel seu suport incon-dicional. Per últim, juntament amb el Guerrer, voldria fer extensible la dedicatòria d’aquesta narració als que pateixen alguna malaltia irreversible, sens dubte, tots ells, autèntics “Guerrers”.
Més informació: Stonberg Editorial
コメント