Gemma Solsona i Moix (Sant Just Desvern, 1986). Des de ben petita la curiositat l’ha endinsat en un munt de móns imaginaris. Amb 11 anys va guanyar el seu primer premi de poesia dels Jocs Florals de Sant Just Desvern i així successivament fins als 20, quan va passar a formar part del jurat.
Actualment és mestra a Blanes i intenta compaginar la seva feina amb la pintura i la poesia. Sensors en ascens és el seu primer poemari.
LLARIM Petjades esborrades per gotes de nostàlgia cerquen impacients un més enllà incert.
Mirades contradictòries s’extravien en un mirall empallidit enunciant un mai més desgavellat.
Carícies fredes i distants es perden en un cos equívoc somiant una evasió prohibida.
Pensaments amuntegats al calaix buit on predomina una foscor desequilibrada i insistent.
Imatges esquitxades, impregnades d’ombres neguitoses, eclipsades per ulls vermells.
Malsons exasperants d’angoixa embolcallen la visió diluïda d’un passat turmentat per la fúria d’uns pensaments ofegats.
S’escola dins el llit un bri de llum. Les llàgrimes amargues d’una lluna aclaparada amaren les galtes d’un perill inexistent.
Comments