La ubicació i pervivència de les barraques de Can Tunis sempre van estar lligades al creixement del port. Els seus veïns crearen una cooperativa d’habitatge, per a finançar en un espai proper al nucli de barraques. Això responia a les necessitats professionals de molts veïns i a la il·lusió de romandre al barri. Aquest projecte no va ser considerat per l’Ajuntament, que executà el reallotjament de Can Tunis al barri de Cinco Rosas de Sant Boi l’any 1968.
Més tard l’Ajuntament féu servir les barraques buides per reubicar població, majoritàriament gitana. L’Ajuntament anà reallotjant les famílies que restaven, al polígon de la Mina i, el 1979, en un petit barri de nova construcció: Can Tunis Nou, a tocar del cementiri, força desatès i amb un alt nivell de marginació fins que fou enderrocat l’any 2003.
D’entre les persones que van lluitar per les millores socials del barri destaca l’Elies Ortiz, l’Elies de Can Tunis. El seu nét, Ferriol Soria ens en fa un breu retrat a la contraportada del llibre l’Elies de Can Tunis , una vida de novel·la escrit per la seva filla Anna Ortiz Huguet i publicat per Stonberg Editorial:
Elies Ortiz va créixer a Can Tunis i es va convertir en un líder veïnal, estimat i enormement proper a les necessitats socials del barri. Va impulsar una cooperativa per fer-hi habitatges dignes. Va organitzar els barraquistes. Va impulsar un cens de la població. Va crear «el barracó», un espai polivalent construït maó a maó pels homes del barri, on es va establir una biblioteca, un grup de teatre, una escola d’adults i nens no escolaritzats, una escola de música, una llar social…, unes activitats que s’esforçava a explicar i difondre a la revista Ideal que va crear. Amic i estret col·laborador del doctor Ribas i amic de per vida de Paco Candel, va treballar per explicar arreu la situació dels barris com el que el va veure créixer. Estretament vinculat a les associacions de veïns i socials des de la consolidació democràtica, el llibre ens explica els seus orígens i anhels personals i socials, i com la tenacitat i la lluita educada donen fruits i combaten la resignació. Un exemple per avui, quan és necessari recordar que si molts com ell van fer-ho, és que és possible.