EL PETIT AUTO
El 31 d’agost de 1914 Vaig marxar de Deauville una mica abans de mitjanit En el petit auto de Rouveyre
Amb el xofer érem tres
Dèiem adéu a tota una època Gegants furiosos es dreçaven sobre Europa Les àguiles deixaven els nius esperant el sol Els peixos voraços pujaven dels abismes Els pobles acudien per conèixer-se a fons Els morts tremolaven de por en els seus foscos estatges
Els gossos bordaven cap a on hi havia les fronteres Jo me n’anava emportant-me tots aquells exèrcits que lluitaven Sentia com pujaven dins meu i s’estenien les contrades on serpentejaven Amb els boscos els pobles feliços de Bèlgica Francorchamps amb l’Eau Rouge i les fonts Regió per on sempre s’han fet les invasions Artèries ferroviàries on els qui anaven a morir Saludaven altra vegada la vida acolorida Oceans profunds on s’agitaven els monstres En les velles carcasses naufragades Altures inimaginables on l’home combat Més alt que l’àguila no plana L’home hi combat contra l’home I cau de cop com un estel fugaç Sentia dins meu uns sers nous i traçuts Que construïen i harmonitzaven un univers nou Un marxant d’una opulència inaudita i d’una talla prodigiosa Arreglava un aparador extraordinari I pastors gegantins conduïen Grans ramats muts que pasturaven les paraules I contra els quals bordaven tots els gossos pel camí
I quan després d’haver passat a la tarda Per Fontainebleau Arribàrem a París En el moment que s’anunciava la mobilització El meu amic i jo vam comprendre Que el petit auto ens havia portat cap a una època Nova I que tot i ser dos homes fets Acabàvem tanmateix de néixer
Cal·ligrames – 1a versió íntegra al català – Stonberg Editorial