Un poema de Mireia Farriol, del llibre Adagio, allegro ma non troppo, lento, per celebrar el Dia mundial de la Poesia. Gaudiu de la descoberta. Moltes gràcies, Mireia, per escriure poesia!!
COM UN POEMA
El primer llibre de dalt, el de les tapes marró, és de poesia. A la taula de la segona pàgina: el bosc, el taüt, les flors… A la pila del racó, un llibre de bioquímica, (fa molt temps que no l’havia mirat): els anticossos, els aminoàcids, les IgA, IgM i IgG, la glicina sembla més una flor que un àcid orgànic. La informació s’amuntega en els llibres desats a la biblioteca. Capítols i poemes resten engalzats pel mateix oratge vital: les flors, el bosc, el taüt.
Mireia Farriol ha publicat els poemaris: Adagio, allegro ma non troppo, lento, Stonberg Editorial (2013) i Hágase según arte, Ediciones Carena-Acidalia (2015)