Gemma Solsona ens diu al pròleg del seu llibre: És difícil que la consciencia de les paraules aflori enmig de feixos i lloses. És dificil que la personalitat de les imatges es plasmi en miralls emmurallats. Per això Gemma Solsona i Moix deforma les realitats que configuren aquest poemari tot emprant arguments onírics i surrealistes per tal d’oferir-nos un viatge poètic i visceral envers la seva instrospecció personal. El pintor surrealista francès René Magritte té un quadre on hi ha dibuixada impecablemet una pipa. Sota el dibuix hi va escriure: “això no és una pipa”. I tenia raó, alló no era una pipa, era un quadre. A Sensors en ascens podem dir el mateix, “això no és un llibre, és poesia pura”.
top of page
bottom of page
Comentários