Franciscanismes és el setè llibre de poesia que publica Ernest Farrés Junyent (Igualada, 1967). Consta de quaranta poemes que s’inspiren en Francesc d’Assís (c. 1182-1226), una de les figures occidentals més influents i, alhora, una de les més controvertides per la radicalitat de la seva renúncia i per la resistència a les convencions.
No és la primera vegada que Farrés s’inspira en una figura històrica per escriure un llibre de poemes. Ja va fer-ho el 2006 amb Edward Hopper, en què cada poema partia explícitament d’un quadre del pintor nord-americà. Aquí no: lluny de ser una recreació més o menys biogràfica del sant d’Assís, Franciscanismes és una reflexió sobre el món medieval, però també sobre el món contemporani i postmodern. Per això, al costat de sant Francesc, desfilen amb tota naturalitat Charles Bukowski, Màrius Sampere o Raimon Panikkar.
A partir de l’exemple del sant, els poemes mediten sobre els excessos del món modern, que contrasten amb la simplicitat i l’austeritat d’altres temps: “no posseir res, ni béns, ni vots, ni certituds” (pàg. 22). Si l’anterior llibre de Farrés, Los Angeles (2015), s’endinsava en l’arquitectura i l’estil de vida d’un dels epicentres del capitalisme, aquest es capbussa en les profunditats de la vida senzilla. Si Los Angeles prenia com a teló de fons l’estiu i els colors càlids de Califòrnia, Franciscanismes s’ambienta a la tardor-hivern i traspua fred, físic i metafísic: “De cop i volta es posa a tremolar, i no de fred” (pàg. 56).
Especial protagonisme prenen dues capacitats humanes: la visió (del sant es diu que “veu les coses que no es veuen”, pàg. 37) i l’audició (“Francesc no deixa mai d’escoltar”, pàg. 39). La visió penetrant i l’escolta autèntica: dues lliçons més que se sumen a la senzillesa extrema.
Francesc d’Assís és l’exemple d’una existència viscuda de la manera més austera possible i de la comunió total amb la natura (el llibre és ple d’aquelles bèsties i bestioles amb què, segons la llegenda, el sant parlava). El seu tarannà alliberat, honest i pur el converteixen, després de Crist, en la figura més irrenunciable i desconcertant que ha donat la civilització mediterrània al món.
Aquest és un llibre d’una gran originalitat i audàcia poètica. Amb la precisió lèxica i la llibertat imaginativa que el caracteritzen, l’autor contraposa el materialisme, el nihilisme i el cartesianisme imperants avui en dia a Occident a altres formes d’existir més humanes, genuïnes i plenes, perquè “l’acte de ser / tan estrany com senzill, tan magnífic com dur, / no es perverteixi” (pàg. 49).
Poeta i professora universitària. Doctora en Filologia Hispànica per la Universitat de Barcelona.