LA TAULA D’EN BERNAT – Anna Rius

La proliferació de blogs de gastronomia

Sóc cuiner de professió, professor de cuina a temps parcial i blocaire per afició. Així és com vaig conèixer l’Anna, cuinant i compartint el nostre entusiasme pels blocs de gastronomia.

Quan, després de llegir el seu manuscrit, em va oferir redactar aquest pròleg amb les meves impressions,vaig acceptar immediatament, sense dubtar-ho. Tenia davant meu un llibre que era fill de la passió que sent l’autora per la cuina. Una passió que, des d’aquell moment, compartim. És el que té aquest món modern que s’alimenta de la xarxa, que crea llaços i afinitats a velocitat de microones. De moment, però, la màgia d’un llibre és quelcom que no tenen els blogs. Tenen moltes altres coses, sí, però no tenen el tacte del paper i els manca romanticisme. Són encara massa “moderns”per pertànyer a la memòria del paladar, per arrelar-se a un tendre record d’infància, a un sabor, unaaroma, com la de les envellides i usades pàgines d’un llibre.

Avui tinc l’oportunitat d’introduir-los a aquest, pràctic i interessant receptari, La taula d’en Bernat, que consta de més de 30 fórmules gastronòmiques acompanyades de les recomanacions necessàries per aportar a cada plat el secret de l’èxit. Aquest llibre que tenen entre les mans és quelcom més que una llista avorrida i interminable de procediments culinaris. Els comentaris preliminars i les anotacions que apareixen al final de cada recepta, el complementen encertadament, mostrant-nos la inquietud de l’Anna per transmetre els seus coneixements.

Aquells que veritablement sàpiguen gaudir de la bona taula agrairan aquest sucós receptari que, de ben segur, enriquirà l’art culinari de totes les llars. Aquí hi trobaran plats senzills i assequibles, presentats de manera planera, sense artificis ni descripcions tècniques inintel·ligibles que puguin destrempar o allunyar de la il·lusió de repetir acasa aquestes bones menges. Està escrit amb la humil intenció d’apropar-nos al món de la cuina i ajudar-nos-hi a desenvolupar amb bon gust i confiança, fugint de la rutina i la monotonia.

No tinc cap dubte que aquest receptari gaudirà d’una bona acollida i que els seus lectors en sabran treure profit.

Xesco Bueno,

Cap de cuina

Restaurant Ca l’Esteve (Castellbisbal)

0 visualizaciones0 comentarios

Entradas Recientes

Ver todo