Manolo Suárez —biòleg i autor del llibre “La Ciència, tard o d’hora, ho explica tot” (Stonberg Editorial)— ha escrit el següent article que porta per títol “La falsa imatge de la nostra salut i del sistema sanitari”. Molt interessant. Ens plau compartir-lo amb tots vosaltres:
Tenim un sistema sanitari extraordinari perquè atén a tothom, és universal, però que no ens repeteixin més que és el millor del món. Ja fa temps que, sobretot, les retallades l’han fet baixar del podi. Com és que tenim menys llits per habitant que la mitjana europea? Com s’explica que la inversió en pressupost sanitari a Espanya, que el 2009 era del 6’77%, ara és del 5’9% del seu PIB?, i la mitjana europea sigui del 7’5%?. El de Catalunya és vergonyós, és del 3’9%.
En èpoques de millor benestar econòmic no s’han posat els recursos per cobrir les necessitats que ara necessitem. Un sistema que no disposa del material bàsic (bates, mascaretes, ulleres, respiradors…) ni material específic, com és el necessari per realitzar les proves del coronavirus, no és un sistema tan exemplar.
La Xina i Corea han detectat amb rapidesa els afectats i els han aïllat (Arques de Noè) per no contagiar a més població i altres països com Anglaterra o Alemanya han fet també milers de proves diàries; més de 15.000 diàries a Corea, mentre que a Espanya 5.000 en unes quantes setmanes. Fins i tot es van deixar de fer uns dies i ara s’ha rectificat i es faran moltes més, amb el mètode que ens aporten els xinesos (no la del PCR, més cara i llarga sinó altra immunològica que tarda 15 minuts a obtenir els resultats). Els xinesos han aplicat els dos sistemes per tractar a la població, els de les proves i aïllament i també el confinament dràstic de les zones afectades. Ja veiem els resultats.
També aquí tenim una percepció equivocada de la salut, ens creiem que el fet de viure més anys és el millor símptoma de bona salut i tampoc és cert. A Espanya, després de la jubilació, al voltant dels seixanta-cinc anys, tenim de mitjana, uns nou anys de bona qualitat de vida, mentre que a França en tenen 11, a Alemanya 13 i a Suècia 17.
A més, fumem encara massa, bevem massa alcohol, prenem massa medicaments, massa sal, massa sucre, massa greix, massa carn, respirem aire massa contaminat i fem poca activitat física. Això és així, és demostrable amb xifres i les podem comparar amb les dades de sobrepès, colesterol, pressió sanguínia, diabetis o càncer de pulmó d’altres països.
El realment greu del SARS Cob-2, és que col·lapsarà encara més els hospitals i no és podrà atendre als malalts d’altres malalties greus que ho necessitin. Sense oblidar la gravetat de què s’emporti moltes vides pel davant. El col·lapse ja era evident abans del coronavirus. Els metges i d’infermeria ja van fer vaga l’any passat i no per demanar més diners sinó perquè no podien atendre a tanta gent. No puc arribar a entendre que a Catalunya faltin 17.000 infermeres.
L’OMS recomana que el pressupost mínim dedicat a l’atenció primària, sigui del 20%; a Catalunya no arriba al 14%. Una vergonya.
Manolo Suárez.